El drac i la princesa

La princesa era jo

i el drac era ell;

no el príncep

que escapava de

tot compromís.

Així que em vaig

conformar amb aquesta

història sense sentit

d'una llegenda que

tothom sabia, menys jo.

La rosa, però,

sí que hi era:

vermella i gran;

la més bonica del jardí.

I va ser el drac qui

me la va donar.

I vaig ser jo qui

li va agrair.

Amb un llibre d'aventures,

que explicava la història

d'un drac que venia

al poble a salvar una

princesa de la malícia

d'un príncep anodí.

I vet aquí jo

vet aquí un drac,

aquest poema al revés

s'ha acabat.

Feliç diada!

MSM