Diari/o d'/e una colombiana (Dia 6)

Avui dia d'aeroports. De Manizales a Bogotà i d'aquì a Medellín. Ara sí que ja sóc a la terra que em va veure néixer. Oficialment sóc una "paisa" (és com anomenen els de la zona de Medellín) que va néixer a Amalfi. Estava previst que visitéssim el poblet dilluns però no podrà ser. I no passa res. Us explico: avui hem parlat ja amb Madre Aurora, la monja que va fer tot el contacte amb els meus pares fa 28 anys. Ens ha comentat que per raons de seguretat importants no recomanen anar al poble, són com quatre hores de camí des de Medellín. Millor no anar-hi. Hi ha hagut també canvi de plans per poder veure-la a ella. I la veritat és que tantes hores de carretera jo no les he vist mai clares. I la meva prioritat és veure a Madre Aurora. Així que, "no hay mal que por bien no venga". Si als papers posa que vaig néixer allá, jo m'ho crec. Feia gràcia, però més que en fa veure la tasca que porta a terme tota la vida aquesta monja amb els joves en reinserció. A més dels records i les emocions que comporta.

De moment, demà visitem Medellín i arribem a temps per la desfilada dels "silleteros" amb les flors. Durant deu dies ha tingut lloc a la ciutat la Fira de les flors, coneguda internacionalment.

***

Hoy día de aeropuertos. De Manizales a Bogotá y de aquí en Medellín. Ahora sí que ya estoy en la tierra que me vio nacer. Oficialmente soy una "paisa" (es como llaman los de la zona de Medellín) que nació en Amalfi. Estaba previsto que visitáramos el pueblo el lunes pero no podrá ser. Y no pasa nada. Os cuento: hoy hemos hablado ya con Madre Aurora, la monja que hizo todo el contacto con mis padres hace 28 años. Nos ha comentado que por razones de seguridad importantes no recomiendan ir al pueblo, son como cuatro horas de camino desde Medellín. Mejor no ir. Ha habido también cambio de planes para poder verla a ella. Y la verdad es que tantas horas de carretera yo no las he visto nunca claras. Y mi prioridad es ver a Madre Aurora. Así que, "no hay mal que por bien no venga". Si los papeles pone que nací allí, yo me lo creo. Hacía gracia, pero más me hace ver la tarea que lleva a cabo toda la vida esta monja con los jóvenes en reinserción. Además de los recuerdos y las emociones que conlleva.

De momento, mañana visitamos Medellín y llegamos a tiempo para el desfile de los "Silleteros" con las flores. Durante diez días ha tenido lugar en la ciudad la Feria de las flores, conocida internacionalmente.

MSM

Diari/o d'/e una colombiana (Dia 5)

Dia rural donde los haya. Hem caminat envoltats de papallones i hem arribat fins el cor pur del país. Pel matí hem visitat un "arbolario", on ens han mostrat els arbres de bambú típics de la zona (guaduas) i el "mariposario"; es veu que n'hi ha moltes al país, no ho sabia. Hem caminat uns pocs metres envoltats per unes mil papallones i fins i tot una se m'ha posat al cap. No s'han deixat agafar però sí fotografiar.

I, per la tarda, hem gaudit d'unes dues hores intenses i molt interessants on ens han explicat i ens han mostrat el producte per excel.lència de país: el cafè. Hem arribat fins l'Hacienda Venecia, que posseeix més d'un milió de plantes de café per cultivar-les, on ens han explicat la història de Juan Valdez (el gran Cafè de Colòmbia), ens han passejat per les terres, entre milions de tonelades de grans de cafè, el procés. Ha estat molt interessant poder veure com treballen, la duresa de ser recollidor de cafè en valls empinadíssimes.

Ja podem dir que hem estat al cor del país. Tot un honor.

***

Día rural donde los haya. Hemos caminado rodeados de mariposas y hemos llegado hasta el corazón puro del país. Por la mañana hemos visitado un "arbolario", donde nos han mostrado los árboles de bambú típicos de la zona (guaduas) y el "mariposario", se ve que hay muchas en el país, no lo sabía. Hemos caminado unos pocos metros rodeados por unas mil mariposas e incluso una se me ha puesto a la cabeza. No se han dejado coger pero sí fotografiar.

Y, por la tarde, hemos disfrutado de unas dos horas intensas y muy interesantes en las que nos han explicado y nos han mostrado el producto por excelencia de país: el café. Hemos llegado hasta la Hacienda Venecia, que posee más de un millón de plantas de café para cultivar, nos explicaron la historia de Juan Valdez (el gran Café de Colombia), nos han paseado por las tierras, entre millones de toneladas de granos de café, el proceso... Ha sido muy interesante poder ver como trabajan, la dureza de ser recogedor de café en valles empinadísimas.

Ya podemos decir que hemos estado en el corazón del país. Todo un honor.

MSM

Diari/o d´/e una colombiana (Dia 4)

Dia ben aprofitat i dels més macos, de moment. Aquest matí hem anat al Valle del Cocora, a quasi una hora de Pereira. Després d'uns paisatges frondosos, verds, intensos, hem anat a veure l'arbre oficial del país: la palma de cera. Palmeres d'uns 60 metres d'alt, ben primetes que sembla que es trenquin. Malhauradament en perill d'extinció però, per a això, ja fa temps que duen a terme una activitat preciosa i sentida com és plantar una palma. Cada visitant que hi va, planta la seva palma i d'aquí uns anys quan torni, ja veurà com ha crescut. Doncs això hem fet, amb l'ajuda del ecoguia Toro: hem fet el ritual de plantar-la i de demanar els desitjos per tornar a veure com va creixent. La nostra palma tenia 4 anyets. Ha estat un moment molt maco i emotiu. I després de dinar, hem anat a un poblet preciós, Salento. Amb unes cases plenes de colors intensos, un carrer principal ple de botiguetes i amb un encant especial. Un dia realment encantador. 

De moment puc dir que estic encantada d'haver vingut :)

***

Día bien aprovechado y de los más bonitos, de momento. Esta mañana hemos ido al Valle del Cocora, a casi una hora de Pereira. Después de unos paisajes frondosos, verdes, intensos, hemos ido a ver el árbol oficial del país: la palma de cera. Palmeras de unos 60 metros de alto, bien delgaditas que parece que se rompan. Desgraciadamente en peligro de extinción pero, para ello, ya hace tiempo que realizan una actividad preciosa y sentida como es plantar una palma. Cada visitante que va, planta su palma y dentro de unos años cuando vuelva, ya verá como ha crecido. Pues eso hemos hecho, con la ayuda del ecoguia Toro: hemos hecho el ritual de plantar la y de pedir los deseos por volver a ver como va creciendo. Nuestra palma tenía 4 añitos. Ha sido un momento muy bonito y emotivo. Y después de comer, hemos ido a un pueblecito precioso, Salento. Con unas casas llenas decolores intensos, una calle principal llena de tiendas y con un encanto especial. Un día realmente encantador.
De momento puedo decir que estoy encantada de haber venido:)

MSM

Diari/o d´/e una colombiana (Dia 3)

Aquest matí hem acabat de visitar el que ens faltava de Bogotà, el Museu de l'Or i... el Cerro de Montserrate. Sí  sí, també en honor a la nostra Moreneta. De fet, hi és en una capelleta més petita amb la bandera colombiana i la catalana. Quin orgull! Mira que fer tants quilòmetres per fer-se una foto amb la Rosa d'Abril... I ja per la tarda hem volat cap a un dels puntals del país: el café. Som a Pereira, una de les tres ciutats de l'eix dels cafetals. I en una hacienda, com la dels culebrots. Però fantàstica, també. Preciosa, perduda en mig d'un bosc, amb piscina, tot de fusta, utensilis de la senyoreta pepis, fotografies dels anys 20, un arbre centari donant la benvinguda, i els bitxos i mosquits de rigor... portada per una família molt acollidora que ens ha donat la benvinguda, gos inclòs. Molt idílic :)

***
Esta mañana hemos acabado de visitar lo que nos faltaba de Bogotá, el Museo del Oro y. .. el Cerro de Montserrate. Sí sí, también en honor a nuestra Moreneta. De hecho, está en una capillita más pequeña con la bandera colombiana y la catalana. ¡Qué orgullo! Mira que hacer tantos quilómetros para hacerse una foto con nuestra Rosa de Abril ... Y ya por la tarde hemos volado hacia uno de los puntales del país: el café. Estamos en Pereira, una de las tres ciudades del eje de los cafetales. Y en una hacienda, como en los culebrones. Pero fantástica, también. Preciosa, perdida en medio de un bosque, con piscina, todo de madera, utensilios de la señorita Pepis, fotografías de los años 20, un árbol centenario dando la bienvenida, y los bichos y mosquitos de rigor... llevada por una familia muy acogedora que nos ha dado la bienvenida, perro incluido. Muy idílico :)

MSM

Diari/o d´/e una colombiana (Dia 2)

Deu hores d'avió que s'han passat volant ("chist"). La veritat és que tenia les meves reticències pel meu poc gust als avions però ha anat molt bé, excepte les dues últimes hores que s'ha mogut una mica. Crec que ja ho estic superant. :P

Avui hem visitat un poblet al costat de Bogotà que es diu Zipaquirá on hi ha la famosa Catedral de Sal. I no és que sigui talment el que diu sinó una construcció faraònica dins d'una mina. Una església soterrada a més de 100 metres amb capacitat per a 3000 persones. S'ha de veure; és realment espectacular. I per la tarda ja a Bogotà, hem visitat el centre més colonial: el barri de la Candelaria en contrast amb la Plasa Bolívar i el palau presidencial. El que més m'ha cridat l'atenció de la ciutat és que condueixen com bojos, sempre pitant, no gaire intermitents... bastant estressant. A més de la seguretat, a tot arreu hi ha policia amb gossos. I que és enorme. Un dels carrers principals fa 34 km de llarg (com de Barcelona a La Garriga). I a la nit....

A la nit una de les millors experiències que, si mai teniu ocasió, us la recomano: sopar al restaurant Andrés Carne de Res. Un local brutal de quatre plantes: l'infern, la terra, el purgatori i el cel. Decorat sobremanera amb llums, imatges, i làmpedes originals, un ambient "tremendo"... No sabria dir quanta gent hi treballa peró una barbaritat. És espectacular. I si és el vostre aniversari o sou visitants.... hi ha una petita sorpresa, sempre agradable (hasta aquí puedo leer).

***

Diez horas de avión que se han pasado volando (chiste). La verdad es que tenía mis reticencias por mi poco gusto a los aviones pero ha ido muy bien, excepto las dos últimas horas que se ha movido un poco. Creo que ya lo estoy superando. : P
Hoy hemos visitado un pueblo al lado de Bogotá que se llama Zipaquirá donde se encuentra la famosa Catedral de Sal. Y no es que sea tal lo que dice sino una construcción faraónica dentro de una mina. Una iglesia enterrada a más de 100 metros con capacidad para 3000 personas. Hay que verlo, es realmente espectacular.Y por la tarde ya en Bogotá, hemos visitado el centro más colonial: el barrio de la Candelaria en contraste con la Plaza Bolívar y el palacio presidencial. Lo que más me ha llamado la atención de la ciudad es que conducen como locos, siempre pitando, no muchos intermitentes... bastante estresante. Además de la seguridad, en todas partes hay policía con perros. Y que es enorme. Una de las calles principales hace 34 km de largo (como de Barcelona en La Garriga). Y por la noche ....
Por la noche una de las mejores experiencias que, si alguna vez tenéis ocasión, os la recomiendo: cena en el restaurante Andrés Carne de Res. Un local brutal de cuatro plantas: el infierno, la tierra, el purgatorio y el cielo. Decorado sobremanera con luces, imágenes, lámparas originales, un ambiente tremendo... No sabría decir cuánta gente trabaja pero una barbaridad. Es espectacular. Y si es tu cumpleaños o eres visitante.... hay una pequeña sorpresa, siempre agradable (hasta aquí puedo leer).

MSM

Diari/o d'/e una colombiana (Dia 1)

3/4 de quatre (15.45h) de l'1 d'agost, i aprofito l'Internet de l'aeroport per començar a narrar una gran aventura. No he dormit gaire expressament per fer-ho a l'avió, ja que em fan una mica de por (tot i haver viatjat molt fa anys). Però vamos, que m'hauré de distreure d'una altra manera perquè quan arribi allà hauré de dormir, ja que serà de nit.

Dues hores de retard. Ens ho hem d'agafar bé. I així ho estem fent perquè no tenim pressa. Cap ni una, sinó gaudir cada moment. Ara només toca esperar a pujar a l'avió.

M'encanten els aeroports. I ho he dit en una entrada del blog anterior: l'anar i venir de la gent, les seves destinacions, els seus orígens, tots amb un destí o un principi, o simplement donant voltes perduts entre les botigues, dinant alguna cosa més bona que la dels avions (per normal general). M'agradaria treballar-hi.

La veritat és que no estic nerviosa. Ben al contrari, molt tranquil·la i fent un exercici de practicum i relax de la meva ment important. Segurament quan arribi allà tot comenci a aflorar. A poc a poc...

****

Las cuatro menos cuarto (15.45h) del 1 de agosto, y aprovecho Internet del aeropuerto para comenzar a narrar una gran aventura. No he dormido mucho expresamente para hacerlo en el avión, ya que me dan un poco de miedo (a pesar de haber viajado mucho hace años). Pero vamos, que me tendré que distraer de otra manera porque cuando llegue allí tendré que dormir, ya que será de noche.

Dos horas de retraso. Nos lo tenemos que tomar bien. Y así lo estamos haciendo porque no tenemos prisa. Ninguna, sino disfrutar cada momento. Ahora sólo toca esperar a subir al avión.

Me encantan los aeropuertos. Y lo he dicho en una entrada del blog anterior: el ir y venir de la gente, sus destinos, sus orígenes, todos con un destino o un principio, o simplemente dando vueltas perdidos entre las tiendas, comiendo algo mejor que en los aviones (por normal general). Me gustaría trabajar en uno.

La verdad es que no estoy nerviosa. Por el contrario, muy tranquila y haciendo un ejercicio de practicum y relax de mi mente importantes. Seguramente cuando llegue allí todo empiece a aflorar. Poco a poco ...

MSM

Scaramouche...

Un taller de Juliol que ha desembocat en una presentació del concert dramatitzat de We Will Rock You al Teatreneu de Barcelona. L'Scaramouche ha pujat a un escenari a complir una de les seves petites il·lusions: formar part d'un musical. En petit format, perquè s'ha de començar per algun lloc. I en la millor companyia i envoltada de professionals que han fet un sobreesforç perquè tot sortís bé. I malgrat els problemes tècnics, així ha estat. Un concert fet amb molt d'amor, i una nova experiència a la butxaca.

MSM

CARMEN

Feia més de deu anys que no prepitjava un gran teatre per presenciar una òpera. I ahir no podia faltar a la cita de CARMEN al Liceu de Barcelona. Una posada en escena transgressora i pura, l'Espanya de fa cincuanta anys; allunyada totalment de la vella Andalusia i el folklore, i amb total llibertat pels actors; més moderna, més gamberra. Més de cent persones sobre l'escenari, deu Mercedes antics, un toro Osborne de 5 o 6 metres d'alçada, i una música única i de sempre.

Tres hores d'espectacle, en francès i subtítols en català que passen volant. I els aplaudiments d'un públic culte i lliurat a un tràgic final. Molt recomanable.

I primera vegada que trepitjava el Gran Liceu de Barcelona. I tan Gran. Però tan acollidor alhora.

MSM

Agenda i diari

Ja tinc la meva agenda del nou curs. Recordo amb molta emoció i ganes cada vegada que començava el curs escolar, al setembre. M'encantava preparar-me tot el material: la motxilla, l'estoig, els bolígrafs, les llibretes... Ho triava a consciència.

Ja fa temps que he deixat de ser petita (a la meva manera) i no vaig a l'escola, però els últims anys m'he comprat una agenda per anar apuntant el meu dia a dia i perquè no se m'oblidin les coses (des de fa uns anys que la meva memòria és un desastre, per segons què). Malgrat las noves tecnologies i la nova vida 2.0 que portem, jo sóc d'escriure en bolígraf o llapis. Això no s'ha de perdre!

Doncs bé, aquest any, he avançat una mica aquest inici de curs i ja tinc la meva nova agenda! Estic molt contenta perquè, així com aquest any està sent de canvis (bàsicament interiors), la meva agenda no podia ser menys. Ja no és la típica Finocam mini de tapa tova dels últims cinc o més anys, sinó que m'he decidit per una de tapa dura, amb motius florals elegants brillants (com aquelles típiques llibretes de caire indi).

I no només això, sinó que, a més, he agafat complexe de Bridget Jones i tornaré a escriure un Diari, com quan era petita. Per això, també m'he comprat una llibreteta de tapa dura amb motius parisencs. Tot i que el meu blog ja és una manera de despullar-me davant vostre, algunes coses me les quedaré per a mi i la meva salut personal :P. Qui sap si algun dia en surt un llibre de tot això...

MSM

QUEEN - We will rock you

Medias de rejilla pequeña, botas rastreras sin cordones, vestido o falda negros, rotos y mangas largas o descamisada, coletas a tutiplen... Y todo ello con estilo y con un par de c..... Este viernes 29, el futuro se convertirá en presente, el pasado volverá a nuestras mentes con aquellas melodías de un grupo único en el mundo que creó un estilo y pasó a los ancestros de nuestra alma. QUEEN revivirá en una semana a las 20h en el Teatreneu de Barcelona:

Radio GaGa

I want to break free

Somebody to love

Play the game

We will rock you...

MSM