jueves, 14 de octubre de 2010

Marian Keyes

Avui, un homenatge a un de les novelistes més fresques, ràpides i amenes que hi ha: Marian Keyes. Totes les seves novel·les han estat best sellers. I puc dir que mes les he llegit TOTES. I he gaudit molt. Segur que us sonen algun dels seus títols:


 
- Bajo el edredón
- Por los pelos
- Sushi para principiantes
- Claire se queda sola
- Lucy Sullivan se casa
- Maggie ve la luz
- Rachel se va de viaje
- ¿Quién te lo ha contado?
- ¿Hay alguien ahí fuera?
- Un tipo encantador
- La estrella más brillante

Excepte la primera, que es un recull dels articles escrits en diaris, totes les altres són novel·les sobre la VIDA i tot el que ella comporta: l'AMOR, el DESTÍ, l'AMISTAT, la MORT. Totes les històries estan envoltades de somriures, de plors, d'humor, de constància, de lluita, de girs inesperats. Són fantàstiques, la veritat. I van més dirigides al públic femení, però en som un bon grapat. Així que us les recomano ferventment. Són ràpides de llegir i us encantaran. I, quan les hagueu llegit totes, veureu que tenen un lligam comú: les seves protagonistes.

Aquí us deixo la seva web perquè aneu fent boca:


Ja em direu el què!

MSM

martes, 12 de octubre de 2010

TU ME COMPLETAS












!!!!Enséñame la pasta!!!!
Declaración de objetivos.
Creo en tí.
Ya me tenías con el "Hola".
Los amigos caen.
Importancia de las personas sobre el dinero.
CUAN, el lote completo: amor, dinero.
¿Toalla? - No, me seco al aire.
Este es mi abecedario.
Yo sólo estoy aquí por tí.
Has dicho"puto".
Ayúdame a ayudarte.
A menos que quieras a todo el mundo, no puedes venderle nada a nadie.
Tú crees que discutimos, pero yo creo que empezamos a hablar.
Eso es más que un vestido, es una película de Audrey Hepburn.
El amor no debería dar tanto trabajo.
.............................


Banda sonora:
  • Rickie Lee Jones con "The Horses"

  • The Replacements con "I'll Be You"

  • Elvis Presley con "Pocket Full of Rainbows"

  • Merrilee Rush con "Angel of the Morning"

  • The Who con "Magic Bus"

  • Nirvana con "Something in the Way"

  • Tom Petty con "Free Fallin'"

  • Bob Dylan con "Shelter from the Storm"

  • Bruce Springsteen con "Secret Garden"


  • 5 nominaciones a los Oscar.

    GENIAL!

    domingo, 10 de octubre de 2010

    ¡Pon una pizza en tu vida!















    Es lo que me dijo aquella mèdium destartalada i lúcida como la luz de la luna. Es lo que me dijo aquella tarde de lluvia al salir de casa. Es lo que me dijo en mi cara, mientras pensaba lo que loca que estaba. "¿Y para qué voy a poner yo una pizza en mi vida?", le pregunté. "Porqué en la variedad está la riqueza del alma: margarita, 4 estaciones, veneciana, tropical, barbacoa...", me dijo. "Cada una de ellas tiene sus propios ingredientes, sus cualidades, que la hacen única. Pregúntate qué pizza sería la tuya". Y no sé porqué, esa noche me puse a pensar en MI PIZZA:

    Tomáte, mozarella, atún y maíz.
    Positivismo, sinceridad, lucha y constancia. 

    Y, ahora, ¿cuál sería tu pizza?

    MSM

    sábado, 9 de octubre de 2010

    Anem a la muntanya!


    Jo vaig a la muntanya, jo vaig a la muntanya. Jo
    vaig a la muntanya. Onde vaig??

    A la muntanyaaa!!!

    jueves, 7 de octubre de 2010

    Morts



    Quan algú marxa i saps que ja no torna, t'acomiades en la foscor de la teva ànima. Ets conscient que us tornareu a veure; ets conscient, en el fons, de la feblesa de la vida.
    Aquesta setmana ha marxat gent molt propera i gent coneguda. Familiars de qui no ho esperaves, veïns a qui els havies posat esperança.
    Ahir un enterrament, avui un altre. Del primer no en sabíem res, i el segon ens ha brindat més llum al nostre dia a dia.

    Avui hem enterrat Mossèn Jaume, cosí segon del meu pare i prebere amb 50 anys d'ofici i una mentalitat oberta i clara. Amb la seva ajuda, els pares es van decidir a buscar-me i, tots aquests anys, han compartit converses i celebracions vàries: batejos, casaments, aniversaris i finals de "carrera". Com final ha estat el seu, després d'una vida entregada i una salut precària.

    Així doncs, només el seu bon record ara ens queda. En els nostres pensaments hi serà sempre.

    martes, 5 de octubre de 2010

    Castillos de Arena











    Versión propia:

    Siguiendo tu estela
    en el rastro de un acantilado,
    meciéndome en tu despertar
    al aterdecer en la playa.

    Olas y espuma surcando los mares,
    llega hasta ti la luna
    conmigo en brazos,
    y en mi despertar tu cara.

    Torreones en el cielo
    me señalan que el final se acerca,
    y no me doy por vencida
    si en tu mirada construyo
    castillos de arena.


    Versión original (El Pescao - David Otero):

    Como hacen las olas me acerco a tí deshaciéndome.

    Si no queda playa me estrellaré
    Sólo con tú piel.


    Maldita marea, me aleja siempre al atardecer
    La luna me llama y se pone el sol,
    Te he vuelto a perder.


    Y paso la noche buscándote en el fondo del mar
    Te busco en la playa, por mar sé que aparecerás.
    Sólo tengo que hacer
    Un castillo de arena bajo tus pies


    A veces te siento al tumbarme al sol
    Y sigues mis huellas cuando me voy
    Merece la pena buscarte, merece la pena esperar.


    Y al día siguiente no queda sol,
    Nadie va hasta el mar
    Las olas se aburren buscándote, no aparecerás.
    Un barco me cuenta que se acabó el verano ayer
    Me voy de la playa, ahora sólo sé desaparecer.

    Y paso la noche buscándote en el fondo del mar
    Te busco en la playa, por mar sé que aparecerás.
    Sólo tengo que hacer
    Un castillo de arena bajo tus pies


    A veces te siento al tumbarme al sol
    Y sigues mis huellas cuando me voy
    Merece la pena buscarte, merece la pena


    Parar a escucharte si sigues hablándome.
    Yo sigo escuchándote
    Despierto esperándote
    Y duermo inventándote

    lunes, 4 de octubre de 2010

    De compres!


    Avui he anat de compres! Sí, no tinc prou roba que n'he hagut de comprar més. Pobreta de mi... (què materialista que ha sonat!) 

    I això que dissabte ja hi vaig anar. Però, després d'estar tot el matí, em van faltar hores: em vaig estar  una bona estona al Zara emprovant pantalons i pantalons i més pantalons. I res, tu! Només em vaig quedar un vestidet gris de llana (o cotó, sempre em costa distingir-los). Una monada. He de dir que que jo no sóc de pantalons i més de vestits i fandilles (ha quedat comprovat); una té manies i és ampla de cuixes. Lo típic.

    I després del Zara, cap al Desigual falta gent! M'encanta aquesta marca, i mira que hi vaig tardar anar: la trobava (i la segueixo provant) força cara. Però des de fa un parell d'anys he sucumbit a l'amalgama de colors, draps i teixits impossibles, i no hi ha temporada que no em compri alguna coseta. Sense anar més lluny, l'altre dia, com us explicava: allà encara vaig anar més amb "el pitu al cul", agafant de pressa i corrents els draps que em cridaven a la vista i posant i treient roba com el Superman. He d'afegir que les presses venien perquè havia d'anar a una pastisseria a buscar un pastís, i tancaven a una hora concreta.

    Així que, com que em vaig quedar amb les ganes de seguir fonent la targeta de crèdit, aquest migdia m'he acostat al Corte Inglés i sí, ho reconec, m'encanta. Sé que a molta gent no li agrada, com a gran centre comercial que fa mal al petit comerç, però fa anys i panys que hi compro i sempre hi trobo el que busco. Beneïda "Fórmula Joven": variada i econòmica. Com no podia ser d'una altra manera, aquí sí que he trobat pantalons, quatre per ser exactes, amb els quals em veig passable. I un parell més de vestidets de tardor/hivern. Una monada.  

    I, una mica d'aquí i una mica d'allà, i ja tinc l'armari de tardor/hivern una mica més apretadet i renovadet. No ha tingut tant glamour com a "Sex and the City" però cadascú a les seves possibilitats.

    La Carrie Bradshaw de La Garriga ataca de nou! On es deu amagar el meu "Mr  Big"??

    MSM

    domingo, 3 de octubre de 2010

    El amor es algo maravilloso......

    ... que saca lo peor de nosotros.

    El día que alguien haga lo más vil y rastrero para estar contigo... no le dejes escapar. 

    (De la película "Tensión sexual no resuelta")

    sábado, 2 de octubre de 2010

    The way you lie











    Just gonna stand there and watch me burn
    But that's alright because I like the way it hurts
    Just gonna stand there and hear me cry
    But that's alright cecause I love the way you lie
    I love the way you lie
    I love the way you lie


    I can't tell you what it really is
    I can only tell you what it feels like
    And right now there's a steel knife
    In my windpipe
    I can't breathe But I still fight While I can fight
    As long as the wrong feels right It's like I'm in flight
    High of a love Drunk from the hate
    It's like I'm huffing paint
    And I love it the more that I suffer
    I sufficate And right before im about to drown
    She resuscitates me She fucking hates me
    And I love it
    Wait Where you going I'm leaving you
    No you ain't Come back We're running right back
    Here we go again It's so insane
    Cause when it's going good It's going great
    I'm Superman With the wind in his bag
    She's Lois Lane But when it's bad It's awful
    I feel so ashamed I snap
    Who's that dude I don't even know his name
    I laid hands on her I'll never stoop so low again
    I guess I don't know my own strength


    Just gonna stand there And watch me burn
    But that's alright Because I like The way it hurts
    Just gonna stand there And hear me cry
    But that's alright Because I love The way you lie
    I love the way you lie
    I love the way you lie


    You ever love somebody so much
    You can barely breathe When you're with them
    You meet And neither one of you
    Even know what hit 'em Got that warm fuzzy feeling
    Yeah them chills Used to get 'em
    Now you're getting fucking sick
    Of looking at 'em You swore you've never hit 'em
    Never do nothing to hurt 'em Now you're in each other's face
    Spewing venom And these words
    When you spit 'em You push
    Pull each other's hair Scratch, claw, bit 'em
    Throw 'em down Pin 'em
    So lost in the moments When you're in 'em
    It's the rage that took over It controls you both
    So they say it's best To go your separate ways
    Guess that they don't know ya
    Cause today That was yesterday
    Yesterday is over It's a different day
    Sound like broken records Playin' over
    But you promised her Next time you'll show restraint
    You don't get another chance Life is no Nintendo game
    But you lied again Now you get to watch her leave
    Out the window Guess that's why they call it window pane


    Just gonna stand there And watch me burn
    But that's alright Because I like The way it hurts
    Just gonna stand there And hear me cry
    But that's alright Because I love The way you lie
    I love the way you lie
    I love the way you lie


    Now I know we said things Did things
    That we didn't mean And we fall back
    Into the same patterns Same routine
    But your temper's just as bad As mine is
    You're the same as me But when it comes to love
    You're just as blinded Baby please come back
    It wasn't you Baby it was me
    Maybe our relationship Isn't as crazy as it seems
    Maybe that's what happens When a tornado meets a volcano
    All I know is I love you too much
    To walk away though Come inside
    Pick up your bags off the sidewalk
    Don't you hear sincerity In my voice when I talk
    Told you this is my fault Look me in the eyeball
    Next time I'm pissed I'll aim my fist
    At the dry wall Next time There will be no next time
    I apologize Even though I know it's lies I'm tired of the games
    I just want her back I know I'm a liar
    If she ever tries to fucking leave again
    I'mma tie her to the bed And set the house on fire


    Just gonna stand there And watch me burn
    But that's alright Because I likeThe way it hurts
    Just gonna stand there And hear me cry
    But that's alright Because I love The way you lie
    I love the way you lie
    I love the way you lie

    Rihanna + Eminem

    jueves, 30 de septiembre de 2010

    Una nova etapa


    Quan una tapa s'acaba
    un altre camí comença;
    Les il·lusions es preparen
    per sortir a la palestra.

    Tota història té un final
    i un principi melancòlic
    que recordem amb alegria
    i oblidem amb deix bucòlic.

    Bolígrafs, grapadores, tissores,
    teclats, pantalles i regles;
    col·legi que veia des de la finestra
    mentre somiava en altres coses.

    Somiava en ser lliure,
    somiava en ser princesa,
    somiava un camí ple de roses
    de versos i promeses.

    I ara els projectes tornen
    per ser acomplerts amb valentia;
    Amb l'esperança coberta
    d'un horitzó real i possible.

    MSM