martes, 5 de octubre de 2010

Castillos de Arena











Versión propia:

Siguiendo tu estela
en el rastro de un acantilado,
meciéndome en tu despertar
al aterdecer en la playa.

Olas y espuma surcando los mares,
llega hasta ti la luna
conmigo en brazos,
y en mi despertar tu cara.

Torreones en el cielo
me señalan que el final se acerca,
y no me doy por vencida
si en tu mirada construyo
castillos de arena.


Versión original (El Pescao - David Otero):

Como hacen las olas me acerco a tí deshaciéndome.

Si no queda playa me estrellaré
Sólo con tú piel.


Maldita marea, me aleja siempre al atardecer
La luna me llama y se pone el sol,
Te he vuelto a perder.


Y paso la noche buscándote en el fondo del mar
Te busco en la playa, por mar sé que aparecerás.
Sólo tengo que hacer
Un castillo de arena bajo tus pies


A veces te siento al tumbarme al sol
Y sigues mis huellas cuando me voy
Merece la pena buscarte, merece la pena esperar.


Y al día siguiente no queda sol,
Nadie va hasta el mar
Las olas se aburren buscándote, no aparecerás.
Un barco me cuenta que se acabó el verano ayer
Me voy de la playa, ahora sólo sé desaparecer.

Y paso la noche buscándote en el fondo del mar
Te busco en la playa, por mar sé que aparecerás.
Sólo tengo que hacer
Un castillo de arena bajo tus pies


A veces te siento al tumbarme al sol
Y sigues mis huellas cuando me voy
Merece la pena buscarte, merece la pena


Parar a escucharte si sigues hablándome.
Yo sigo escuchándote
Despierto esperándote
Y duermo inventándote

lunes, 4 de octubre de 2010

De compres!


Avui he anat de compres! Sí, no tinc prou roba que n'he hagut de comprar més. Pobreta de mi... (què materialista que ha sonat!) 

I això que dissabte ja hi vaig anar. Però, després d'estar tot el matí, em van faltar hores: em vaig estar  una bona estona al Zara emprovant pantalons i pantalons i més pantalons. I res, tu! Només em vaig quedar un vestidet gris de llana (o cotó, sempre em costa distingir-los). Una monada. He de dir que que jo no sóc de pantalons i més de vestits i fandilles (ha quedat comprovat); una té manies i és ampla de cuixes. Lo típic.

I després del Zara, cap al Desigual falta gent! M'encanta aquesta marca, i mira que hi vaig tardar anar: la trobava (i la segueixo provant) força cara. Però des de fa un parell d'anys he sucumbit a l'amalgama de colors, draps i teixits impossibles, i no hi ha temporada que no em compri alguna coseta. Sense anar més lluny, l'altre dia, com us explicava: allà encara vaig anar més amb "el pitu al cul", agafant de pressa i corrents els draps que em cridaven a la vista i posant i treient roba com el Superman. He d'afegir que les presses venien perquè havia d'anar a una pastisseria a buscar un pastís, i tancaven a una hora concreta.

Així que, com que em vaig quedar amb les ganes de seguir fonent la targeta de crèdit, aquest migdia m'he acostat al Corte Inglés i sí, ho reconec, m'encanta. Sé que a molta gent no li agrada, com a gran centre comercial que fa mal al petit comerç, però fa anys i panys que hi compro i sempre hi trobo el que busco. Beneïda "Fórmula Joven": variada i econòmica. Com no podia ser d'una altra manera, aquí sí que he trobat pantalons, quatre per ser exactes, amb els quals em veig passable. I un parell més de vestidets de tardor/hivern. Una monada.  

I, una mica d'aquí i una mica d'allà, i ja tinc l'armari de tardor/hivern una mica més apretadet i renovadet. No ha tingut tant glamour com a "Sex and the City" però cadascú a les seves possibilitats.

La Carrie Bradshaw de La Garriga ataca de nou! On es deu amagar el meu "Mr  Big"??

MSM

domingo, 3 de octubre de 2010

El amor es algo maravilloso......

... que saca lo peor de nosotros.

El día que alguien haga lo más vil y rastrero para estar contigo... no le dejes escapar. 

(De la película "Tensión sexual no resuelta")

sábado, 2 de octubre de 2010

The way you lie











Just gonna stand there and watch me burn
But that's alright because I like the way it hurts
Just gonna stand there and hear me cry
But that's alright cecause I love the way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie


I can't tell you what it really is
I can only tell you what it feels like
And right now there's a steel knife
In my windpipe
I can't breathe But I still fight While I can fight
As long as the wrong feels right It's like I'm in flight
High of a love Drunk from the hate
It's like I'm huffing paint
And I love it the more that I suffer
I sufficate And right before im about to drown
She resuscitates me She fucking hates me
And I love it
Wait Where you going I'm leaving you
No you ain't Come back We're running right back
Here we go again It's so insane
Cause when it's going good It's going great
I'm Superman With the wind in his bag
She's Lois Lane But when it's bad It's awful
I feel so ashamed I snap
Who's that dude I don't even know his name
I laid hands on her I'll never stoop so low again
I guess I don't know my own strength


Just gonna stand there And watch me burn
But that's alright Because I like The way it hurts
Just gonna stand there And hear me cry
But that's alright Because I love The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie


You ever love somebody so much
You can barely breathe When you're with them
You meet And neither one of you
Even know what hit 'em Got that warm fuzzy feeling
Yeah them chills Used to get 'em
Now you're getting fucking sick
Of looking at 'em You swore you've never hit 'em
Never do nothing to hurt 'em Now you're in each other's face
Spewing venom And these words
When you spit 'em You push
Pull each other's hair Scratch, claw, bit 'em
Throw 'em down Pin 'em
So lost in the moments When you're in 'em
It's the rage that took over It controls you both
So they say it's best To go your separate ways
Guess that they don't know ya
Cause today That was yesterday
Yesterday is over It's a different day
Sound like broken records Playin' over
But you promised her Next time you'll show restraint
You don't get another chance Life is no Nintendo game
But you lied again Now you get to watch her leave
Out the window Guess that's why they call it window pane


Just gonna stand there And watch me burn
But that's alright Because I like The way it hurts
Just gonna stand there And hear me cry
But that's alright Because I love The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie


Now I know we said things Did things
That we didn't mean And we fall back
Into the same patterns Same routine
But your temper's just as bad As mine is
You're the same as me But when it comes to love
You're just as blinded Baby please come back
It wasn't you Baby it was me
Maybe our relationship Isn't as crazy as it seems
Maybe that's what happens When a tornado meets a volcano
All I know is I love you too much
To walk away though Come inside
Pick up your bags off the sidewalk
Don't you hear sincerity In my voice when I talk
Told you this is my fault Look me in the eyeball
Next time I'm pissed I'll aim my fist
At the dry wall Next time There will be no next time
I apologize Even though I know it's lies I'm tired of the games
I just want her back I know I'm a liar
If she ever tries to fucking leave again
I'mma tie her to the bed And set the house on fire


Just gonna stand there And watch me burn
But that's alright Because I likeThe way it hurts
Just gonna stand there And hear me cry
But that's alright Because I love The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie

Rihanna + Eminem

jueves, 30 de septiembre de 2010

Una nova etapa


Quan una tapa s'acaba
un altre camí comença;
Les il·lusions es preparen
per sortir a la palestra.

Tota història té un final
i un principi melancòlic
que recordem amb alegria
i oblidem amb deix bucòlic.

Bolígrafs, grapadores, tissores,
teclats, pantalles i regles;
col·legi que veia des de la finestra
mentre somiava en altres coses.

Somiava en ser lliure,
somiava en ser princesa,
somiava un camí ple de roses
de versos i promeses.

I ara els projectes tornen
per ser acomplerts amb valentia;
Amb l'esperança coberta
d'un horitzó real i possible.

MSM

miércoles, 29 de septiembre de 2010

¡Por fin!

Después de casi dos años de módulos, normas, protocolo, ministerios, banderas, mesas, precedencias, congresos, leyes... he llegado al final. Al final de un camino, culminado por un trabajo que me ha llevado más o menos seis meses.

Hoy, por fin, he terminado el proyecto. Para los más curiosos, constistía en comparar el protocolo de las casa reales inglesa y española. ¡Toma ya! Pero sí, lo confieso, me encanta el mundo de la realeza (y quién no busca a su príncipe azul) y el protocolo, por supuesto. En el próximo capítulo, os presentaré mis conclusiones.:P

Por ahora, vuelvo a tener vida social y a no levantarme tan pronto los fines de semana.

Y, a esperar la nota...

Os iré informando

:)

martes, 28 de septiembre de 2010

Entre copes












Unes converses, uns somriures i unes braves em recorden els bons moments que després marxen.
Marxen però es converteixen en records d'una amistat única i sincera.
Sincera com les veritats que es diuen a aquelles persones a qui estimes.
Estimes, anyores i cuides en els moments bons i dolents, entre plors i somriures.
Somriures que s'escolten en la llunyania entre parets i finestres, al gener o al setembre.
Setembre que ja s'acaba, octubre on tot comença.
Comença la il·lusió i l'entusiasme d'uns projectes.
Projectes que compartirem amb amics, entre copes.

MSM

lunes, 27 de septiembre de 2010

Que la esperaba...

Alejada de todo clamor, de todo dolor, de todo recuerdo, Aliena supo al momento que él la esperaba. No necesitó grito alguno para saber que llegaría pronto a su destino. En lo más alto de la catedral, su recuerdo se mezclaba con la gárgola que daba por empezado un nuevo día, un nuevo aliento de aire fresco al que ella se aferró como si le fuera la vida. El pequeño Jack lloraba en su cuna, camino tras camino, legua tras legua, forastero tras forastero, mientras su preciosa madre de larga cabellera le mecía en medio de dulces acordes de amor y recuerdo. Nada importaba, nada tenía sentido nada le estremecía cada vez que en él pensaba. Los murmullos que cada noche la acompañaban era su voz, era su alma, era su amor, que la esperaba.

MSM

Microrelato para el concurso de la serie "Los Pilares de la Tierra" en Cuatro.

domingo, 26 de septiembre de 2010

TARD

Arribes tard,
com sempre que t'espero,
com sempre que et busco,
com sempre que t'imagino.

Arribo tard,
i tu ja no véns,
i tu ja no em trobes,
i tu ja no em veus.

Arriba tard,
la lluna que ens vigila,
el sol que ens ilumina,
el camí que ens guia.

Però ara sóc jo qui
marxo massa aviat,
cada vegada que rius,
cada vegada que calles,
cada vegada que guanyes.

Marxes massa aviat,
com sempre que ploro,
com sempre que crido,
com sempre que perdo.

Marxa massa aviat,
la vida que ens espera,
la mort que ens defuig,
l'amor que ens mata.

MSM

jueves, 23 de septiembre de 2010

Y volvió el héroe de las plumas

Con un escudo en mano
le fue fiel hasta la muerte.
Sin rincón oscuro todas las noches,
las américas recorrió tentando su suerte.

Zarpó en la madrugada,
la luna llena la esperaba
sonrióle en cada estrella,
mientras su amada lloraba.

Y llegó el héroe a la montaña,
despojando plumas rojas,
a salvar su pasado venía
y a su amigo recapacitar intentaba.

La historia se reanuda al alba,
padre, amo, maestro y espada,
Llevóse consigo mi alma,
su aliento en mi pecho 
todo este tiempo esperaba. 

MSM