Rosa d'Abril

Fa molts i molts anys que no vaig a Montserrat. No recordo l'última vegada que hi vaig anar, deuria ser molt petita. I sempre que rebo el Pack Jove del Carnet Jove de La Caixa amb un 2x1 pel funicular, penso "hi aniràs". I arriba el desembre i no he gastat ni la meitat dels avantatges del pack.

Però l'altre dia, uns molt bons amics de la facultat que tenen una agència de comunicació, Creatimina, es van unir a una iniciativa de Wordpress que consisteix en caminar 5 quilòmetres entre els dies 4 i 10 d'abril, per promocionar una vida saludable. I van decidir que caminarien una mica per aquesta muntanya amb tanta història. I allà que anem!

Un dissabte diferent, en molt bona companyia i en un ambient natural impagable. Un d'aquells plans que et ve tant de gust per desconnectar. Una "excusa" fantàstica per passar temps amb els teus amics. Esperem que el temps acompanyi.

MSM

D'ara i d'abans

La vida passa, i els amics van i venen. Alguns són per tota la vida, d'altres són d'una època; els uns els veus de pasqües a rams, i els altres desapareixen sense que tu els hagis fet absolutament res. Hi ha els que sempre els has d'anar al darrere i els que et van donant llargues; els que sempre hi són encara que no els vegis i els que no et treus de sobre; els que deixes de veure no saps per què i els que et mires diferent perquè alguna cosa s'ha espatllat. Però han estat i són amics, i hi has passat molt bones estones. Això és el que queda. I mai és tard per recuperar els qui s'han perdut pel camí, si un vol i els altres es deixen; o, simplement, si realment val la pena. I, no oblidem els nous. Els nous amics que vindran i encara queden per fer. Aires nous, cares noves, noves estones i aventures que aniran enriquint la nostra experiència, per bo i per dolent. Això és la vida. Hi ha moments en què es necessita.  

MSM

Veni, vidi... VICI!!

Hoy no es el día mundial contra el cáncer de mama. Pero hoy, hay muchas mujeres que pueden decir que lo han vencido. Es el caso de Marta, una joven compañera de trabajo a la que hace casi un año que se lo diagnosticaron.

El primer día que nos lo comentó se vino abajo, estaba asustada. Totalmente comprensible. Aunque se lo detectaron en un estado muy incial; suerte. Pero siempre ha sido muy fuerte, muy positiva y tenía muy claro que saldría de esta. Y así ha sido.

Meses de lágrimas, de cansancio, de pruebas, de caída del cabello, una operación, quimioterapia y radioterapia, recuperaciones… Pero siempre con el apoyo incondicional de la familia, los amigos y las asociaciones. Tan importantes en estos momentos.

Ahora ya está limpia. Hoy nos ha venido a visitar y lleva un pelo cortísimo; pero ya es SU pelo.  Guapa y coqueta, como ella ha sido siempre, irradiaba felicidad e ilusión. Sin perder nunca la sonrisa, su tesón y su cumplimiento para con sus obligaciones.

Esta fortaleza, que seguro se ha venido abajo en algún descuido, la ha llevado hasta aquí. Así que nos alegramos enormemente por ella y por todas las Martas que hoy salen a caminar directas hacia un futuro soleado por delante.

MSM

Yes, we can!

Bé, i aquest any va d'idiomes! I és que m'agrada complicar-me la vida i anar engreixant el CV, és clar. Examen del Nivell D de català al maig i del Certificate Advanced Exam, d'anglès, al juny. I encara que no tinc tot el temps que voldria, m'organitzo com puc. Però reconec que en tinc ganes, que m'agrada. És una manera d'ampliar coneixements i conèixer gent.

Today I've payed the rights for the exam; now, all is already paid. There's no turning back. I hope to tell you, within a months, I have passed my exams. I will do my best, as always.

Because, above all: YES, WE CAN!!

MSM

Diario de una colombiana (capítulo 1)

Bé, aquest any sí! Potser perquè tocava, perquè el destí ho ha volgut així però, després de 29 anys, a l'estiu torno a la terra que em va veure néixer: Colòmbia. I amb els meus pares, la millor i única companyia que podia tenir en una aventura tan especial. El meu tiet, gran viatjant, sempre dèia que m'hi volia portar i no podrà ser; però ens endurem el seu record. Utilitzaré, com no podia ser d'una altra manera, el meu blog per anar narrant aquesta aventura a tots aquells que la vulguin seguir.

Serà un viatge organitzat per l'agència amb què van sempre els pares, així que tindrem més companys de travesia. Ja sabem els punts que tocarem però, els dos dies i mig que van a la selva, nosaltres tres els aprofitarem per visitar els punts on tot va començar.

Portem uns dies enviant correus electrònics per intentar localitzar la madre Aurora, que va fer el meu "chek-out", que va contactar amb els meus pares perquè em vinguessin a buscar, i que va venir al meu bateig i la comunió. Després de molts anys de correus perduts i números de telèfon equivocats... està viva!! Ens ha contestat!! Quina il·lusió!! Deu tenir prop de 80 anys i treballa amb les comunitats i la gent desfavorida de Medellín.

De moment, encara queden uns quants mesos per acabar de planejar aquests dos dies i mig (perquè els altres ja estan tots tancats per l'agència). Però ho volia compartir. Seguiré informant!

*****

Bueno, este año sí! Quizá porque tocaba, porque el destino lo ha querido así pero, después de 29 años, en verano vuelvo a la tierra que me vio nacer: Colombia. Y con mis padres, la mejor y única compañía que podía tener en una aventura tan especial. Mi tío, gran viajante, siempre decía que me quería llevar y no podrá ser, pero nos llevaremos su recuerdo. Utilizaré, como no podía ser de otra manera, mi blog para ir narrando esta aventura a todos aquellos que la quieran seguir.

Será un viaje organizado por la agencia con la que van siempre mis padres, así que tendremos más compañeros de travesía. Ya sabemos los puntos que tocaremos, sin embargo, los dos días y medio que están en la selva, nosotros tres los aprovecharemos para visitar los puntos donde todo empezó.

Llevamos unos días enviando correos electrónicos para tratar de localizar a madre Aurora, que hizo mi "check-out", que contactó con mis padres para que me vinieran a buscar, y que vino a mi bautizo y la comunión. Después de muchos años de correos perdidos y números de teléfono equivocados... ¡Está viva! ¡Nos ha contestado! ¡Qué ilusión! Tendrá cerca de 80 años y trabaja con las comunidades y la gente desfavorecida de Medellín.

De momento, aún quedan unos meses para acabar de planear estos dos días y medio (porque los demás ya están todos cerrados por la agencia). Pero lo quería compartir. Seguiré informando!

MSM

Reflexió de diumenge tarda

Avui em sento inflada, i això que menjo poc. Però sentir-se dona més que mai és el qúe té. Però també tinc fred als peus i només tinc ganes de ser al llit, estirar-me, llegir, mirar la sèrie dels diumenges i... donar per acabada una setmana més. 

I ja som a l'Abril. Com pot ser que el temps passi tan ràpid, tan prest que se'ns escapa de les mans? Te n'adones perquè el gosset aviat fa mig any i està enorme, els cirerers ja comencen a florir, i ja estàs fent llista de llibres per Sant Jordi.

Però el temps és boig. Ahir un dia de ple estiu i demà que tornarà a ploure. Com volen que no ens constipem?

Però que tinguem salut per seguir treballant, gaudint dels petits grans moments amb la gent que estimes i tenir il·lusió per les coses.

Que tingueu una bona setmana!

MSM

PIERO

Ya tenemos a nuestro nuevo apadrinado: Piero, y no, no es italiano. Si no, peruano. John ya llegó a la "mayoría" de edad con la que tienen que ocuparse de su família y de la comunidad. Curiosamente, a Janet, de 11 años, nos la "cambiaron" pronto. Pero bueno, sea como sea, la cuestión es ayudar a quién haga falta.

Y así, hemos empezado a cartearnos ya con este pequeño gracioso y robusto, y que se levanta cada día con la esperanza de tener una oportunidad como cualquier otro.

MSM

Inquietud en Mayo

Me gustaría tocarte cuando no estás,

abrir la ventana y que se inundara la cama

de pétalos de rosa marchita color piel

mientras suena el estribillo a lo lejos.

Platear las calles cuando llueve

sería más fácil si no te escondieras

de todos los fantasmas del pasado

que velan por tí e, inquietos, aguardan.

Será el despertar de un nuevo día

el que me recordará que te fuiste

y que quizá no vuelvas a poner

los pies sobre la tierra que cultivo.

A la sombra del viento asoman

las gaviotas pesadas que recorren

dunas arenosas de mi alma desierta

en las que me ahogo esperando.

¿Esperando qué? Una respuesta

¿Una respuesta? Clara y sencilla.

¿Sencilla? Como la luna de mayo.

¿Mayo? Hermoso y florido.

MSM 

¡Oio!

¡Moltes felicitats Arale! Avui tu i els teus (Dr Slump, Gatchan, la professora Yamabuki, l'Akane...) feu 30 anys! No ens adonem com de ràpid passa, el temps, i com ens poden arribar a marcar les sèries infantils de televisió. I la il·lusió i el somriure que posem quan les recordem. Els personatges, les històries... i les cançons?

Ja és aquí,

ja arriba l'Arale.
Tin, ti-tin, tin-tin, tin-tin,
tiqui, tiqui-tin, ten-ten,
tin, qui-tin, quin-tin "Ar-txan".
Oh, que bé!

Poder jugar al cel,
això és un amor,
i sentir el porc grunyir fort,
això ja no!
Quin horror!

A la ciutat de Pingüí
anirem contents,
plegats a jugar
i a fer invents.
Ens divertirem tots més
si és junt del doctor Slump.

A la gran ciutat de Pingüí
hi ha molt per fer.
Si vols aprendre bé,
ja pots començar
preguntant tot el que vulguis
al bon doctor Slump.  

Y pasa el tiempo

No tengo tiempo para quererte,

me falta tiempo para cuidarte,

me pasan las horas sin darme cuenta

mientras el reloj de arena crece.

Los años suman intransigentes y

me siento pequeña en este mundo grande,

si por lo menos todo fuera como yo quiero,

si por los menos el cronómetro parase.

Antes o después será 

hoy o mañana, durante

el día o la noche, o quizá

en la primavera más lejana.

Me falta tiempo para mimarme,

pido sólo una prórroga

a unas agujas que no se detienen

ni siquiera cuando sobran.

MSM