Luna lunera

Luna lunera, que ayer me saludaste

a las 22.22h en todo tu esplendor.

Salí a verte y las nubes se apartaron

para dejarte pasar, sin temor.

Me pareció que estabas fría, distante

pero tu sonrisa me corrigió.

Y fue entonces cuando todo lo llenaste

con un enorme abrazo de esperanza e ilusión.

Me arrancaste un pensamiento,

me provocaste una sonrisa,

me atrapó tu solemnidad en la noche

y me llegaste en una dulce brisa.

Luna lunera que hoy estás amarilla,

volveré a cerrar los ojos y

volaré hasta llegar a tí,

para que me cuides como cada noche,

para que me guíes en mi caminar.

MSM

Quatre botons i un pijama amb dibuixets

M'encanten les merceries de poble. Les merceries antigues. Les merceries de tota la vida. M'encanta la olor que fan quan entro, i tot aquell munt de calaixos i caixes en posició de gratacel em donen la benvinguda. I és que allà dintre, vertaderament, hi trobes de tot. De tot, literalment. No m'imagino com deuen ser els seus magatzems!


Qualsevol cosa que necessito és allà, precintada en alguna caixa de color de rosa, a punt per saltar als meus braços. Cada vegada que hi vaig, la señora Montserrat m'atén amb aquella veu agradable, tan auténtica i tan amable, com totes les venedores del gremi. I és que siguin unes calces, uns gomes de cabell o un tros de cremallera, sempre tinc la sensació d'haver-hi fet un viatge en el temps i les ganes d'endur-m'ho tot: aquella porta que toca una campaneta quan s'obre, el mostrador de fusta trencada i de vidre on hi ha exposades totes aquelles "relíquies" i "joies" que ens posem, les etiquetetes a cada calaix o estanteria per saber com estan classificats els productes, les bates d'anar per casa, mitjons, complements pels cabells, fils i llaços, tots els estris per brodar... I tot i tenir anys i anys d'història, són molt modernes! Van a la moda amb els últims colors de picardies que més es porten o els panties i els legins més extremats.

I és que la merceria de tota la vida, de la cantonada de sota casa, del meu poble, de la tieta o de la veïna no pot morir mai! És l'essència de tota una vida, de tota una època, de sempre. I la necessitem per anar per la vida.

MSM

La bicicleta estàtica

Com cada vegada que acabo un llibre, el comparteixo amb vosaltres. Últim llibre que m'he llegit, de Sergi Pàmies. Un passeig deliciós per la quotidianitat, la maduresa, el fer-se adults. Les coses importants de la vida: els records, les frustracions, els desamor, l'esperança, les alegries i les sorpreses, les casualitats. I és ben curtet, així que no us costa res. Un llibre amb retalls autobiogràfics en boca de nous personatges que ens fan somriure entre línies. 19 relats tan reals, tan senzills, tan originals, i que no ens deixen indiferents. Ara bé, no entenc la gallina de la portada... Us el recomano!

Contraportada:

"Els naufragis de la maduresa són al centre d’aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Les fatalitats individuals i col·lectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota mena que provoquen són tractades amb l’estil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els últims llibres de l’autor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d’uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure’s del lloc."

Paraules de Sergi Pàmies:

"¿Y si lo que nos parecía más horroroso en esta vida resulta que es lo que le da sentido?", se pregunta. "Lo que hacemos es más importante que lo que deseamos", se contesta rápido. "En el fondo, ser feliz o no da igual. Lo que cuenta es el día a día. Llegar a esta conclusión es triste, pero no amargo" (Entrevista El País).

El Barco

Sin cobertura, la estrella polar me guió entre las olas y me dejó entrever la brisa marina que acechaba el puerto. Los chicos salieron a navegar en medio de la nada para encontrar unas ondas que les permitieran dar señales de vida. El mensaje se envió a medianoche, al tiempo que el acelerador encendía máquinas y temblaba. Caras de preocupación, miedo en sus miradas. Mientras, a bordo, el capitán le enseñaba mapas a su pequeña, que le echaba de menos, aún teniéndolo cerca. Y él le contaba historias de alta mar, de todos los días y noches que no pudo estar con ella, de los cumpleaños que se perdió, de los cuentos sin leer. Y la pequeña preguntaba por mamá, que estaba fuera de los mapas. A muchas, muchas millas.

Y en los camarotes, en la sala de máquinas, en los pasillos, en cubierta... En el barco, la aventura empezaba. El Estrella Polar emprendía sus dos meses de camino, arduo, libre, misterioso.

Continuará...

MSM

La nostra partida

"EL DESTÍ ÉS QUI BARALLA LES CARTES, PERÒ NOSALTRES SOM ELS QUI JUGUEM"

William Shakespeare

I la partida ja ha començat. O potser no, quì ho sap? Això depen de nosaltres. Sigui com sigui, no podem perdre més temps i posar-nos a jugar la partida de la nostra vida. Hem de jugar les nostres cartes, posar-les sobre la taula, apostar al cavall guanyador. El que calgui per aconseguir guanyar la partida i arribar allà on volem o allà on el destí ens espera.

MSM

Un viatge a l'interior i als inicis del món

Avui he acabat el llibre d'un GRANDE de tots els temps: "Viatge al poder de la ment", d'Eduard Punset. Què dir-vos d'aquest geni? Llegiu-lo, reflexionem plegats i mireu el seu blog. Per cert! El descobriment que he fet i que m'ha encantat, tot i no relacionar-ho abans, és Elsa Punset, la seva filla. Jo la coneixia de la seva secció a l'Hormiguero de Cuatro (genial!) i no havia atinat que eren familiar super directes! Però fantàstic, com no podia sortir un escriptora com ella tenint un pare així.

Amb aquest llibre Eduard Punset tanca la trilogia sobre la felicitat, l’amor i el poder, les tres claus que mouen el món. Després d’El viatge a la felicitat i El viatge a l’amor, que han apassionat ja mig milió de lectors, l’autor de referència de la divulgació científica al nostre país ens convida a un “viatge íntim al poder de la ment”.

«¿Com han pogut viure, enamorar-se, estimar, treballar com bojos, cuidar els seus fills, milions de persones…, sense saber, de veritat, allò que els succeïa per dins, com funcionava la seva ment?» Donar resposta a aquest enigma fascinant és l’objectiu central d’aquesta obra.

http://www.eduardpunset.es/ 

http://www.elsapunset.com/ 

!!!AL ATAQUEEEEEERRRRRR!!!

La manada se prepara para salir a cazar. Se sitúa en los puntos de salida. Cada miembro da unas cuantas vueltas a la redonda antes de marcar su sitio. Se colocan en los puestos de salida. Pactan por detrás de qué arbusto atacarán, y a qué presa. Y esperan a qué el líder dé la señal para salir disparados: "Estamos aquí para dejarnos la piel, para luchar ferozmente por nuestro objetivo. Tenéis que visualizarlo y hacerlo vuestro. Ya es vuestro. No daros por vencidos aunque os ataquen por todos los flancos. Porqué tened por seguro que lo harán, y os lo querrán quitar todo. A cualquier precio... ".

¡Preparados! ¡Listos!¡Ya!

!!!!!!YA ESTÁN AQUÍ LA REBAJAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAS!!!!!!

MSM

Mi querido juguete

Ayer volví a la infancia, a aquella maravillosa época en la que nada importa, en la que todo vale, en la que en todas partes hay preguntas. Aquellos anhelados años a los que muchas noches sueño con volver. Volver a jugar con mis juguetes, mis queridos juguetes. Y volar: Barbie, Ken, Nancy, las cocinitas Playmobil, el osito de peluche, el bebito que come, el suzuki todoterreno, la bicicleta de tres ruedas, el disfraz de Blancanieves...

Y lo hice a través de unos trazos digitales (los mejores de 2010), de una historia deliciosa dirigida a los más pequeños, y a los más pequeños que todos llevamos dentro. Toy Story 3 continua dibujando una fantástica historia de amistad entre los mismos juguetes y entre los juguetes y su dueño. Woody, Buzz Lightyear, el señor y la señora Potato, el tiranosauro Rex... muestran la tierna y tan importante relación que se establece entre un niño y sus juguetes. Aunque el niño crece y va a la universidad, sus juguetes siguen ahí, en el desván o en manos de otros niños que los cuidarán igual de bien. Pero nunca se olvidan.

"Mi querido juguete" siempre crece con nosotros, aunque nuestro pequeño yo se vaya. Pero bien es cierto que nuestro pequeño yo nunca se va, siempre nos acompaña, e incluso en los momentos menos pensados.

Nunca dejemos de ser niños, saquémoslo siempre que nos de la gana aunque los otros nos miren mal, juguemos con los más pequeños y volemos con ellos; soñemos con ellos; imaginemos con ellos. Nuestra Toy Story siempre estará ahí para echarnos una mano.

MSM

La gata amb botes!

Marrons i negres; baixetes i més altes del normal; camperes i casual. La gata amb botes passejava per la ciutat, saltant per les taulades, acostant-se a totes les botigues obertes per rebaixes. Caminava esvaïnt-se entre les bosses de la gent i el fred de l'hivern. Però ningú la veia, ningú hi prestava atenció; només ella sabia que aquells carrers eren seus. Només ella sabia que amb les seves botes se sentia invencible, única, femenina. Només ella sabia que amb les seves botes arribaria a on es proposés, trepitjaria fort per la vida i no hi passaria de puntetes.

MSM

Una de calçots!

Ja són aquí! Ja han arribat! De fet, ara la temporada de calçots s'allarga tot l'any en molts llocs. Però l'auge seria aquests pròxims mesos. Una servidora avui s'ha menjat els primers de l'any i repetiria i repetiria... M'encanten! I què faríem sense aquesta meravellosa salsa romesco? Ara toca assistir a calçotades a "tutti plen" i fer tot el ritual que els envolta.

Para los que no sepan de qué se trata, se trata de un manjar típico ancestral de Catalunya de la zona sur que necesitáis los siguientes ingredientes:

- Calçots (cebollones?)

- Salsa romesco

- Un babero

- Guantes de plástico (ahora está de moda aunque no sea auténtico, pero va de coña)

- Una teja (en la que poner los calçots)

- Un encargado/"pringado" que se dedique a hacerlos (siempre tiene que haber quién trabaje el fuego)

- Muuuuuucho saque.

- ¡ Y a comer!

I qui no té una platet rodó penjat per casa amb la nostra foto al bell mig menjant un calçot ben sucat y la boca oberta per engolir-lo? Una foto no gaire de bellesa estètica però, això sí, molt autèntica.

Que aprofiti!

MSM