Un último beso

En tus costas se divisan alados barcos,
danzando cual delfines al lento son de las olas.
En tus manos se ocultan tesoros,
sencillo amor, desnudo y parco.
Por tu pelo desfilan rayos,
doradas tropas
del sol tirano.
Por tus labios existe el habla
y se duermen las palabras
al ser por ellos
acariciadas.
Sin tus ojos no habría nubes,
ni luz de luna
ni estrellas blancas.
Sin tu risa, ¿qué es el sonido?
sino un otoño de frías ramas.
Cuánto amor acogen tus pechos,
cuántas copas de vida
caben en ellos.
Oh! Suma belleza,
es por tu causa por qué hay poetas,
es por tu gracia
por la que el mundo es bello.
Ah! Reconfortante tibieza,
propíname un último golpe,
desmáyame de un último beso.

Carlos (compañero de clase)
1999 o 2000

1916

Enmig d'aquella desesperació

entre horrors i crits,

la mare cantava una cançó

protegint al seu fill fotes les nits.

Les bombes queien i queien,

els dispars s'anaven aguditzant.

Els dolents no sabien el que feien

i, arrasant-ho tot, anaven avançant.

El petit, amb neguit, plorava

i la mare no hi podia fer res.

Ella, però, cantava i cantava

amb esperança de fer-hi alguna cosa més.

Era la Gran Guerra, la primera.

Atacaven francesos, russos, alemanys...

Com bojos, tots anaven a la carrera

Qui sap si això duraria molts anys!

Durant les fosques nits

tot era més tranquil que al matí.

La mare, cansada, li oferia els pits

i, amb això, el nen es podia dormir.

Però, s'acostava l'alba de matí següent

quan un soroll esfereïdor

sobresaltà la mare, que, agafant el nen

intentà allunyar-se d'aquella gran remor.

Uns soldats, sense escrúpols,

l'atacaren i,

en un intent d'escapar,

finalment, la mataren.

Aquell petit tornà a plorar.

Es va quedar sense mare.

Ja no sentiria més cantar

aquella veu tan dolça i clara.

Avui encara es pregunta on deu ser

i perquè val la pena viure.

Per moltes coses que es puguin fer,

ara la majoria fan plorar, no pas riure.

MSM

Marian Keyes

Avui, un homenatge a un de les novelistes més fresques, ràpides i amenes que hi ha: Marian Keyes. Totes les seves novel·les han estat best sellers. I puc dir que mes les he llegit TOTES. I he gaudit molt. Segur que us sonen algun dels seus títols:

 

- Bajo el edredón

- Por los pelos

- Sushi para principiantes

- Claire se queda sola

- Lucy Sullivan se casa

- Maggie ve la luz

- Rachel se va de viaje

- ¿Quién te lo ha contado?

- ¿Hay alguien ahí fuera?

- Un tipo encantador

- La estrella más brillante

Excepte la primera, que es un recull dels articles escrits en diaris, totes les altres són novel·les sobre la VIDA i tot el que ella comporta: l'AMOR, el DESTÍ, l'AMISTAT, la MORT. Totes les històries estan envoltades de somriures, de plors, d'humor, de constància, de lluita, de girs inesperats. Són fantàstiques, la veritat. I van més dirigides al públic femení, però en som un bon grapat. Així que us les recomano ferventment. Són ràpides de llegir i us encantaran. I, quan les hagueu llegit totes, veureu que tenen un lligam comú: les seves protagonistes.

Aquí us deixo la seva web perquè aneu fent boca:

http://www.mariankeyes.com/En-Castellano

Ja em direu el què!

MSM

TU ME COMPLETAS

!!!!Enséñame la pasta!!!!
Declaración de objetivos.
Creo en tí.
Ya me tenías con el "Hola".
Los amigos caen.
Importancia de las personas sobre el dinero.
CUAN, el lote completo: amor, dinero.
¿Toalla? - No, me seco al aire.
Este es mi abecedario.
Yo sólo estoy aquí por tí.
Has dicho"puto".
Ayúdame a ayudarte.
A menos que quieras a todo el mundo, no puedes venderle nada a nadie.
Tú crees que discutimos, pero yo creo que empezamos a hablar.
Eso es más que un vestido, es una película de Audrey Hepburn.
El amor no debería dar tanto trabajo.
.............................


Banda sonora:

Rickie Lee Jones con "The Horses"

The Replacements con "I'll Be You"

Elvis Presley con "Pocket Full of Rainbows"

Merrilee Rush con "Angel of the Morning"

The Who con "Magic Bus"

Nirvana con "Something in the Way"

Tom Petty con "Free Fallin'"

Bob Dylan con "Shelter from the Storm"

Bruce Springsteen con "Secret Garden"

5 nominaciones a los Oscar.

GENIAL!

¡Pon una pizza en tu vida!

Es lo que me dijo aquella mèdium destartalada i lúcida como la luz de la luna. Es lo que me dijo aquella tarde de lluvia al salir de casa. Es lo que me dijo en mi cara, mientras pensaba lo que loca que estaba. "¿Y para qué voy a poner yo una pizza en mi vida?", le pregunté. "Porqué en la variedad está la riqueza del alma: margarita, 4 estaciones, veneciana, tropical, barbacoa...", me dijo. "Cada una de ellas tiene sus propios ingredientes, sus cualidades, que la hacen única. Pregúntate qué pizza sería la tuya". Y no sé porqué, esa noche me puse a pensar en MI PIZZA:

Tomáte, mozarella, atún y maíz.

Positivismo, sinceridad, lucha y constancia. 

Y, ahora, ¿cuál sería tu pizza?

MSM

Anem a la muntanya!

Jo vaig a la muntanya, jo vaig a la muntanya. Jo
vaig a la muntanya. Onde vaig??

A la muntanyaaa!!!

Morts

Quan algú marxa i saps que ja no torna, t'acomiades en la foscor de la teva ànima. Ets conscient que us tornareu a veure; ets conscient, en el fons, de la feblesa de la vida.

Aquesta setmana ha marxat gent molt propera i gent coneguda. Familiars de qui no ho esperaves, veïns a qui els havies posat esperança.

Ahir un enterrament, avui un altre. Del primer no en sabíem res, i el segon ens ha brindat més llum al nostre dia a dia.

Avui hem enterrat Mossèn Jaume, cosí segon del meu pare i prebere amb 50 anys d'ofici i una mentalitat oberta i clara. Amb la seva ajuda, els pares es van decidir a buscar-me i, tots aquests anys, han compartit converses i celebracions vàries: batejos, casaments, aniversaris i finals de "carrera". Com final ha estat el seu, després d'una vida entregada i una salut precària.

Així doncs, només el seu bon record ara ens queda. En els nostres pensaments hi serà sempre.

Castillos de Arena

Versión propia:

Siguiendo tu estela
en el rastro de un acantilado,
meciéndome en tu despertar
al aterdecer en la playa.

Olas y espuma surcando los mares,
llega hasta ti la luna
conmigo en brazos,
y en mi despertar tu cara.

Torreones en el cielo
me señalan que el final se acerca,
y no me doy por vencida
si en tu mirada construyo
castillos de arena.


Versión original (El Pescao - David Otero):

Como hacen las olas me acerco a tí deshaciéndome.

Si no queda playa me estrellaré
Sólo con tú piel.


Maldita marea, me aleja siempre al atardecer
La luna me llama y se pone el sol,
Te he vuelto a perder.


Y paso la noche buscándote en el fondo del mar
Te busco en la playa, por mar sé que aparecerás.
Sólo tengo que hacer
Un castillo de arena bajo tus pies


A veces te siento al tumbarme al sol
Y sigues mis huellas cuando me voy
Merece la pena buscarte, merece la pena esperar.


Y al día siguiente no queda sol,
Nadie va hasta el mar
Las olas se aburren buscándote, no aparecerás.
Un barco me cuenta que se acabó el verano ayer
Me voy de la playa, ahora sólo sé desaparecer.

Y paso la noche buscándote en el fondo del mar
Te busco en la playa, por mar sé que aparecerás.
Sólo tengo que hacer
Un castillo de arena bajo tus pies


A veces te siento al tumbarme al sol
Y sigues mis huellas cuando me voy
Merece la pena buscarte, merece la pena


Parar a escucharte si sigues hablándome.
Yo sigo escuchándote
Despierto esperándote
Y duermo inventándote

De compres!

Avui he anat de compres! Sí, no tinc prou roba que n'he hagut de comprar més. Pobreta de mi... (què materialista que ha sonat!) 

I això que dissabte ja hi vaig anar. Però, després d'estar tot el matí, em van faltar hores: em vaig estar  una bona estona al Zara emprovant pantalons i pantalons i més pantalons. I res, tu! Només em vaig quedar un vestidet gris de llana (o cotó, sempre em costa distingir-los). Una monada. He de dir que que jo no sóc de pantalons i més de vestits i fandilles (ha quedat comprovat); una té manies i és ampla de cuixes. Lo típic.

I després del Zara, cap al Desigual falta gent! M'encanta aquesta marca, i mira que hi vaig tardar anar: la trobava (i la segueixo provant) força cara. Però des de fa un parell d'anys he sucumbit a l'amalgama de colors, draps i teixits impossibles, i no hi ha temporada que no em compri alguna coseta. Sense anar més lluny, l'altre dia, com us explicava: allà encara vaig anar més amb "el pitu al cul", agafant de pressa i corrents els draps que em cridaven a la vista i posant i treient roba com el Superman. He d'afegir que les presses venien perquè havia d'anar a una pastisseria a buscar un pastís, i tancaven a una hora concreta.

Així que, com que em vaig quedar amb les ganes de seguir fonent la targeta de crèdit, aquest migdia m'he acostat al Corte Inglés i sí, ho reconec, m'encanta. Sé que a molta gent no li agrada, com a gran centre comercial que fa mal al petit comerç, però fa anys i panys que hi compro i sempre hi trobo el que busco. Beneïda "Fórmula Joven": variada i econòmica. Com no podia ser d'una altra manera, aquí sí que he trobat pantalons, quatre per ser exactes, amb els quals em veig passable. I un parell més de vestidets de tardor/hivern. Una monada.  

I, una mica d'aquí i una mica d'allà, i ja tinc l'armari de tardor/hivern una mica més apretadet i renovadet. No ha tingut tant glamour com a "Sex and the City" però cadascú a les seves possibilitats.

La Carrie Bradshaw de La Garriga ataca de nou! On es deu amagar el meu "Mr  Big"??

MSM

El amor es algo maravilloso......

... que saca lo peor de nosotros.

El día que alguien haga lo más vil y rastrero para estar contigo... no le dejes escapar. 

(De la película "Tensión sexual no resuelta")