jueves, 16 de septiembre de 2010

¡Cuánto tiempo!


Madre mía,



Unos tres años hace que no os escribo.

Unos tres años hace que no me confieso.

Unos tres años hace que no busco palabras para expresar lo que siento.



A ver si puedo escribir un poquito cada noche sobre lo que me pasa, sobre lo que siento, sobre lo que veo.



Os invito a leerme.

Os invito a seguirme.

Os invito a mirarme por la mirilla, a escondidas, sin secretos.



Un abrazo



MSM

martes, 9 de septiembre de 2008

EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES


L'últim llibre que m'he llegit. És como una "La vida es bella" però en llibre i més concentrar en la història dels dos amics. El final és brutal. El pots arribar veure venir però et quedes: uala! Recomanable i ràpid de llegir.


Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca. L'honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d'una qualitat literària molt humana i d'una força narrativa captivadora.

sábado, 23 de agosto de 2008

LA CASA VENECIANA


Una gran novela sobre la amistad, el amor y las relaciones familiares, en el marco paradisíaco de la isla de Corfú. Tras la muerte de su marido, Richard, Victoria decide volver con su hija a la isla en la que pasó unos veranos maravillsoso junto a su amigo Guy y el propio Richard, cuando eran niños, para rehacer su vida. Allí descubrirá algo sobre su marido que la hará sentirse traicionada, y allí también conocerá a Patrick, un fotógrafo casado con una odiosa mujer. La casa veneciana es una novela verdaderamente deliciosa en la tradición de Rosamunde Pilcher. Con excelentes personajes tanto principales como secundarias. Recuerda mucho a Los buscadores de conchas. Las ambientaciones son maravillosas. Es un Corfu fuera de temporada, sin turistas pero con tabernas al lado del mar, playas e islotes para hacer picnics con delicias griegas.

sábado, 9 de agosto de 2008

¿Y SI FUERA AMOR, AMOR DE VERDAD?


PERDONA SI TE LLAMO AMOR


Una deliciosa novela sobre el poder del amor


Niki es una joven madura y responsable que cursa su último año de secundaria. Alessandro es un exitoso publicista de 37 años a quien acaba de dejar su novia de toda la vida. A pesar de los 20 años de diferencia que hay entre ambos y del abismo generacional que los separa, Niki y Alessandro se enamorarán locamente y vivirán una apasionada historia de amor en contra de todas las convenciones y prejuicios sociales.

JA HI TORNEM !A SER

Feia mooooooooolts mesos que no escrivia. De moment és per recomanar un llibre que m'estic llegint i acabat:

PERDONA SI TE LLAMO AMOR

:)

domingo, 21 de octubre de 2007

HIMNE


No tinguis por a equivocar-te
De vegades quan un camí s'esborra, se n'obre un altre.
I vola, jo seguiré en silenci el teu pas.
Quan tot s'acaba, tornes a començar una altra vegada,
jo no en tinc ganes, tu si en téns ganes.
Saps que tot el que comença...

Agafarem un altre camí, doncs la vida t'espera,
tot i que et trobis lluny, pots comptar amb mi.

Si el teu cor et guia, arribaràs lluny.
De tant en tant, explica'm.
Si d'aquí un temps no et recordes de mi
Jo et vindré a buscar, torna'm a explicar,
digue'm quan va ser que tot va acabar.

Amb un cop de sort, sigues molt feliç, que tinguis molta sort,
sempre compta amb mi, amb un cop de sort, tornes a començar,
amb un cop de sort ens tornarem a trobar.

David Beltran (segona veu: jo mateixa)

lunes, 15 de octubre de 2007

22 RAONS


22 raons per recordar-me de tu.
21 perquè et recordis de mi. Més de
20, els moments que hem passat junts. I
19, els anys que tenies quan et coneguí.
18, la majoria d´edat que tothom anhel.la quan té
17 bons propòsits per l'any que comença, i no tarda ni
16 segons en adonar-se que, als
15, queden moltes coses per veure. Caldrien
14 vides per abarcar-ho tot, però tu no deixis que un
13 o un gat negre destorbin el teu camí, perquè
12 campanades no es fan tots els dies; amb només un
11 pot canviar el teu destí.
10 segons pel compte enrere, i encara queden
9 versos per dir-te tot el que en
8 paraules es resumiria, tenint en compte les
7 lletres d´un “x sempre”. Més de
6 estones compartides i menys de
5 excuses per no veure'ns són
4 idees per a una amistat pura amb
3 espurnes d'un alè sincer i tendre.
2 anys són suficient per saber que
1 amic que no et farà mal, és un amic vertader.

jueves, 11 de octubre de 2007

VIDES

Tenim una vida privada, una pública i una secreta.

Si només en poguessis escollir una, quina vida preferiries viure?

miércoles, 10 de octubre de 2007

ÀNGELS


Àngel de la guarda,

dolça companyia,

no em deixis soleta ni de nit ni de dia...


D'alguna manera o altra, m'agrada creure que tots tenim un angelet que ens cuida, que vetlla per nosaltres i que ens vigila. Tot i que, de vegades, o el fem anar de bòlit, o no li fem cas o no sabem veure'l.
Però de ben segur que hi són, tot i que no els veiem, no els sapiguem veure o no els volguem veure. Encara que no vulguem, són toçuts i estaran amb nosaltres fins el final.

martes, 9 de octubre de 2007

ÀNIMES


Quan dues ànimes se separen
ja res torna a ser igual.
Deixa-les volar
i et tornaran el favor.
Deixa-les fer
i et rebran amb les dues mans.
Deixa-les tornar
i potser et sorprendran.